La meva experiència amb Intervida

Fa força anys, vaig decidir apadrinar un nen (en aquest cas, una nena) mitjançant la Funcació Intervida. Gairebé no ho he dit a ningú i fins i tot ho sap molt poca gent del meu entorn. Cadascú és lliure de fer amb els seus calés el que vulgui i trobo totalment innecessari que un vagi pregonant la seva solidaritat només per voler quedar bé. Però he volgut compartir en aquest modest (i cada vegada més) bloc la meva experiència per tot el que s´ha comentat de la Fundació Intervida en els últims mesos.

[@more@]Fa dos anys vaig decidir que aquest estiu visitaria la nena que tinc apadrinada a Bolivia i l´organització que té Intervida en aquest país. Vaig decidir fer-ho aquest any perquè l´any passat tenia altres plans. Quan aquest any van començar a haver-hi rumors sobre els desviaments de fons dels apadrinaments d´Intervida cap a empreses que tenien ànim de lucre, vaig estar temptat de donar de baixa el meu apadrinament. De fet, sino hagués tingut previst aquest viatge probablement ho hagués fet abans de l´estiu, però vaig preferir esperar a fer el viatge i després decidir. No tinc ni idea com funcionen aquests tipus d´organitzacions i si en el seu dia em vaig decantar per Intervida va ser pel seu prestigi. Un cop he tornat del viatge, tinc molt clar que continuaré amb l´apadrinament. Va ser una experiència meravellosa. Vaig poder visitar l´organització, les escoles, les obres d´ampliació d´una altra escola, el forn de pa on fabriquen el pa per 75.000 nens, el consultori mèdic, el centre cultural… Vaig estar parlant amb una mestra de l´escola, amb una doctora del centre mèdic, amb la responsable del centre cultural, amb el director de l´organització a La Paz…Realment estan fent una gran feina i els diners dels apadrinament estan millorant la qualitat de vida de molts nens sense mitjants. Després de visitar tots aquests llocs em van portar a casa de la nena, on m´esperava tota la familia que estava avisada de feia dies. El lloc on vivien feia fresa, tot i que tampoc considero que siguin menys feliços que nosaltres. Els seus valors no tenen res a veure amb els nostres i el fet de tenir un plat a taula ja té molt valor per ells. Va ser una experiència emocionant, tant per mi com per ella i la seva familia. Tot plegat em va fer decidir continuar amb l´apadrinament. L´aportació del padrins fa que 75.000 nens, només a la zona de La Paz, puguin tenir una vida una mica millor. Només per això ja val la pena, malgrat que això comporti que algunes persones s´enriqueixin amb alguns d´aquests diners. No em vull allargar amb el sentiment que em desperten aquests energúmens perquè és un tema que em dol, i molt. Si enriquir-te il.lícitament amb diners que no són teus ja ho trobo denigrant, no trobo cap paraula per definir la gent que s´enriqueix amb diners que han de ser destinats a que milers de nens tinguin una vida millor.

 



2s comentaris

El Jutge del Olmo i El Jueves

 

Torno a ser aquí. Em sembla que els últims posts els he començat igual. Sóc tan irregular que en els dos últims post no he rebut cap comentari. Tinc la sensació que només escric per mi. A veure si aquest cop tinc més sort i algú deixa alguna cosa, ni que sigui per saludar. Sempre que puc, que és menys del voldria, visito el bloc de l´Avi, el d´en Karbeis, el d´en Farlopa, entre d´altres…però, com dic, m´agradaria fer-ho més sovint. Quan tinc temps lliure, que no és massa, faig una repassada als meus blocs preferits i recupero la lectura dels últims posts. Espero poder-ho seguir fent

[@more@]No vull entrar a valorar la portada d´El Jueves que va ser segrestada pel jutge Juan del Olmo per injúries a la corona. Tampoc entenc que la corona sigui intocable ni que en ple segle XXI es pugui segrestar una publicació. No vull entrar tampoc a valorar una institució com la corona, encara que, tot i que penso que la figura d´un cap d´estat és necessària, la monarquia em sembla una institució totalment arcaica.  Però m´he fet molts cops una pregunta i encara ara no hi trobo resposta. Com és possible que un jutge prengui una decisió el resultat de la qual és absolutament contrari al seu objectiu ?  El motiu pel qual se segresta el número d´El Jueves és únicament perquè consideren que la portada constitueix un delicte d´injúries a la corona. Però nomes la portada. Suposo que qualsevol persona amb dos dits de front sap que prenent aquesta decisió, la difusió de la portada seria encara molt més gran. Jo mateix, no sóc lector d´El Jueves. Me n´havia comprat algun número fa molts anys, però no en sóc lector, i aquesta portada no l´hagués vista mai sino s´hagués segrestat, i en canvi l´he vista en desenes de mitjants de comunicació. I com jo, suposo que milions de persones, i quan dic milions crec que no exagero gens ni mica.  Moltes vegades he pensat que alguns jutges tenen afany de protagonisme. Jo no sé si és el cas del jutge del Olmo, o bé aquest senyor ha estat pagat per la gent d´El Jueves, perquè el que és evident és que els ha fet la millor publicitat que mai haguessin pogut imaginar.  Per cert, no us perdeu l´acudit d´avui del Manel Fontdevila (el guionista de l´actudit de la polèmica) al Regió7. Volia enllaçar-lo aquí, però no me´n surto, ho sento. Podeu veure´l a www.regio7.com, a dalt a l´esquerra on posa "acudit". És clar que demà ja no hi serà, però n´hi haurà un altre

 



7s comentaris

El jutge Juan del Olmo i El Jueves

 

Torno a ser aquí. Em sembla que els meus últims posts els he començat igual. Sóc tan irregular que en els dos últims posts no he tingut cap comentari. Tinc la sensació que només he escrit per mi. Sempre que puc dono un cop d´ull als meus blocs preferits, el bloc de l´Avi, el d´en Karbeis, el d´en Farlopa, entre d´altres…però els visito menys del que voldria, no tinc massa temps. A veure si amb aquest post tinc més sort i algú hi deixa un comentari, ni que sigui per saludar.

[@more@]

No vull entrar a valorar la portada d´El Jueves que va ser segrestada pel jutge Juan del Olmo per injúries a la corona. Tampoc entenc que la corona sigui intocable ni que en ple segle XXI es pugui segrestar una publicació. No vull entrar tampoc a valorar una institució com la corona, encara que, tot i que penso que la figura d´un cap d´estat és necessària, la monarquia em sembla una institució totalment arcaica.

 

Però m´he fet molts cops una pregunta i encara ara no hi trobo resposta. Com és possible que un jutge prengui una decisió el resultat de la qual és absolutament contrari al seu objectiu ?

 

El motiu pel qual se segresta el número d´El Jueves és únicament perquè consideren que la portada constitueix un delicte d´injúries a la corona. Però nomes la portada. Suposo que qualsevol persona amb dos dits de front sap que prenent aquesta decisió, la difusió de la portada seria encara molt més gran. Jo mateix, no sóc lector d´El Jueves. Me n´havia comprat algun número fa molts anys, però no en sóc lector, i aquesta portada no l´hagués vista mai sino s´hagués segrestat, i en canvi l´he vista en desenes de mitjants de comunicació. I com jo, suposo que milions de persones, i quan dic milions crec que no exagero gens ni mica.

 

Moltes vegades he pensat que alguns jutges tenen afany de protagonisme. Jo no sé si és el cas del jutge del Olmo, o bé aquest senyor ha estat pagat per la gent d´El Jueves, perquè el que és evident és que els ha fet la millor publicitat que mai haguessin pogut imaginar.

 

Per cert, no us perdeu l´acudit d´avui del Manel Fontdevila (el guionista de l´actudit de la polèmica) al Regió7. Volia enllaçar-lo aquí, però no me´n surto, ho sento. Podeu veure´l a www.regio7.com, a dalt a l´esquerra on posa “acudit”. És clar que demà ja no hi serà, però n´hi haurà un altre

 



Comentaris tancats a El jutge Juan del Olmo i El Jueves

Plataforma per Catalunya a Guissona

Sóc dels que penso que els resultats de les eleccions municipals no es poden fer mai des d´una òptica global. Tot i així, hi ha gent que segueix votant pel partit de sempre sense tenir ni idea qui els representa a cada municipi. O gent que està descontenta amb la política d´un partit i deixen de votar-lo a les municipals encara que en aquell municipi concret estiguin fent les coses bé.[@more@]S´han donat casos curiosos, com el de Reus on la CORI ha tret un regidor (Visiteu la web, no té desperdici www.cori.cat). O el poble de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià) on la llista de Ciutadans ha tret majoria absoluta. Em sembla que el candidat ja era alcalde anteriorment, però s´havia presentat pel Partit Popular. Bé, és el cas més evident que en pobles petits es vota la persona o la llista i no el partit. La majoria de partits grans han perdut vots (també és cert que en general ha votat menys gent), i els partits petits han augmentat força. Els casos més rellevants són els de la CUP (majoritàriament s´han emportat el vot de descontents d´Esquerra) i els de la Plataforma per Catalunya. A Vic aquest partit ha passat a ser la segona força més votada. “Oju”, que no estem parlant d´un poble de 500 habitants, estem parlant d´una capital de comarca i aquests resultats obliguen a una profunda reflexió. I no només són segona força política a Vic (i no estic segur si també a tota la comarca d´Osona), sino que han tret representació en altres capitals de comarca. Però a mi m´han sorprès, molt gratament, els resultats que han tret aquesta gent a Guissona. Guissona és un dels pobles (sino el que més) amb un índex d´immigració més alt de tot Catalunya. És un poble que he visitat diverses vegades, potser tres o quatre cops l´any hi vaig, i és cert que hi ha molts immigrants. I la mateixa gent d´allà t´ho diu orgullosa “som el poble amb més immigració”.  Doncs bé, resulta que aquest partit ha tret exactament 15 vots, el que representa un total del 0,8 % dels vots emesos. És a dir, una misèria. Crec que aquests resultats també haurien de convidar a fer una reflexió. A tots plegats.

Comentaris tancats a Plataforma per Catalunya a Guissona

La cara del “Ciutadans”

En les últimes setmanes, els diaris ofereixen entrevistes a tots els candidats de les principals poblacions. Tot i que generalment els polítics els pots identificar amb un partit simplement pel seu aspecte, en el cas de Ciutadans aquest fet és més significatiu[@more@]

L´altre dia em vaig entretenir, llegint el Regió 7, a intentar endevinar de quin partit era cada candidat que entrevistaven. Aquell dia entrevistaven els candidats de Martorell. Doncs bé, només em vaig equivocar amb el candidat d´Iniciativa, ja que vaig pensar que era el candidat de la CUP. De fet, acostument a tenir un aspecte semblant els candidats d´Iniciativa i els de la CUP, almenys en pobles i ciutats més petites. Però els de Ciutadans semblen tots germans de l´Alberto Rivera. Van vestits iguals, i pentinats iguals. De vegades es poden confondre amb els del PP, però bàsicament han creat un estil propi. Hi ha gent que pel seu aspecte ja saps que quin partit són, altres et despisten, però els Ciutadans ho porten escrit a la cara.

 

Bé, dit això, aquests que propugnen el bilingïsme no tindran el meu vot. Més que res perquè tant de bo el bilingüisme que ells propugnen s´arribi a assolir, així, entre d´altres coses, quan vagi al cinema podré escollir en igualtat de condicions en quina llengua vull veure una pel.lícula. Té´collons que un partit que ho basa pràcticament tot en el bilingüisme tingui membres que només parlin una llengua.

 

Recordo que en les últimes eleccions autonòmiques, quan em va tocar ser president, un dels vocals, que era un xicot jove, em va dir, en veure entrar un votant “hòstia, aquest segur que vota el PP, és el de la penya madridista i mai parla català”. Li vaig dir “ja veuràs com no, fixa´t la pila d´on agafa el vot i després vas a mirar de quin partit és, segur que és de ciutadans”. No em vaig equivocar. Crec que de vegades s´hauria de demanar un mínim de cultura per tenir dret a vot. Una dona, aquell mateix dia, quan la noia que feia l´enquesta per TV3 li va demanar a qui havia votat, va dir “yo, al Zapatero, claro”. Bé, tampoc cal que ens exclamem, perquè encara hi ha gent que vota el Felipe Gonzalez.

Comentaris tancats a La cara del “Ciutadans”

Post 25….i últim ?

Ara que tinc una mica de temps, cosa que últimament em manca força, m´havia decidit a escriure. He entrat a la meva pàgina i, per variar, em falla. Potser hauré d´acabar fent com l´Avi i emigar a blogspot. Confiava que blocat funcionaria millor. Fa temps que no escric, i no és per falta de ganes, sino, principalment perquè no tinc temps, i quan en tinc, blocat em fot el burru.

 

[@more@]

Una vegada vaig escriure un post titulat "sexe, bloc, follar" on parlava del fet que una persona, buscant aquestes tres paraules al google, va anar a parar al meu bloc. Avui he vist que algú ha anat a parlar al meu bloc posant "multa barcelona grua" al google. Curiós.

No em vull allargar més perquè em fot por que el "trastu" aquest se´m torni a penjar, però m´agradaria fer una pregunta a la bona gent que em visita, que desgraciadament deuen ser menys que mesos enrera per culpa de la poca actitivat d´aquest modest bloc.

Què busca la gent que cercant al google ha anat a parar al vostre bloc ?

40s comentaris

Torno a ser aquí

Torno a ser aquí. No sé per quan temps. La veritat és que porto una temporada que vaig molt de cul i no tinc temps per escriure, i últimament, ni tan sols per llegir els blocs que acostumava a visitar sovint. I em sap greu perquè descobrir la blogosfera és una de les coses bones que m´havia passat els últims mesos.[@more@]

El company farlopa em va posar deures. Els faré, no sé quan, però quan pugui faré el meme. Però fa gairebé dos mesos que no escric un post i no volia que el primer després d´aquest parèntesi fos el meme. De fet, estic escrivint sobre la marxa, ni se m´ha ocorregut cap tema sobre el qual escriure ni tinc intenció d´escriure sobre cap tema concret.

 Recordo que vaig escriure un post sobre la meva experiència com a president d´una mesa electoral el dia de les eleccions i quan l´anava a enviar se´m va esborrar. És d´aquelles coses que fan ràbia, tan el fet que se t´esborri un post com el fet d´haver de ser president de d´una mesa electoral. Però mira, va ser una experiència més. Et vas trobant els veïns que no veus mai, tots fent la mateixa brometa: "que t´ha tocat ?". "No, m´hi vaig presentar voluntari, capullu", pensava jo. Encara que si he de ser sincer, quan m´hi he trobat algú jo també he fet el mateix comentari, però és clar, quan portes unes hores i tothom et diu el mateix penses que són capullus. El bo de tot plegat és que la meva mesa va ser l´única que no tenia interventors. Això sí, ens va tocar una noia de TV3 que feia el sondeig i ens ho vam passar força bé. Al final, l´escrutini va anar ràpid, no va quadrar, però ho vam quadrar. No quadre per dos vots, doncs n´hi fotem dos de nuls. Això va ser idea d´un de CIU, i els d´ERC i el PSC hi van estar d´acord, i quan em van dir a mi "tu tens l´última paraula" els vaig dir, "si ara us dic que no, que tornem a comptar fins que quadri, us putejo una mica, no ?". "Home, doncs sí". "Au, va dos nuls, què collons, que jo també tinc ganes de plegar i he d´anar a portar els resultats al jutge". Es veu que això funciona així i és molt normal. He de confessar que fins ara quan llegia els resultats electorals, m´imaginava els vots nuls amb paperetes on hi posava "tots els polítics són uns fills de puta", o "Yessi, te quiero", o una foto del Felipe Gonzalez…ara no, ara quan veig els vots nuls m´imagino que són vots que no han quadrat.

I bé, de moment això és tot. Espero no passar tan temps sense escriure, però per si de cas…que tingueu molt bones festes, i sobretot, salut, perquè sense salut…

9s comentaris

Què els hi passa quan porten l´uniforme ?

Amb la policia, he viscut tot tipus de situacions. Algunes moderadament desagradables, d´altres, força agradables. No puc dir que la policia me les hagi fet passar putes (sóc relativament jove, possiblement si hagués nascut abans no podria dir el mateix), però m´he trobat amb tot tipus de situacions i amb tot tipus de policies (guàrdia urbana, guàrdia civil, policia nacional i mossos d´esquadra (altrament anomentats policia autonòmica)).

[@more@]

Podria fer una sèrie de posts sobre la meva experiència amb els "cossos de seguretat" (ho poso entre comentes, perquè a mi, de seguretat, alguns d´aquests me´n donen més aviat poca). Si faig un balanç de la meva experiència amb els diferents tipus de policies que han de vetllar, principalment, per la nostra seguretat, he de confessar que amb qui m´he sentit més ben tractat és amb la guàrdia civil. I qui pitjor m´ha tractat, en general, ha estat la guàrdia urbana. Després d´aquests hi hauria els mossos d´esquadra, i entremig, la policia nacional.
El primer d´aquesta sèrie (que possiblement en un futur s´allargarà) tractarà sobre un guàrdia urbà.
Fa ja uns quants anys, sortia amb una noia amb qui vaig anar al bateig de la seva neboda. Fa molts i molts anys que no vaig a un bateig, però el que vaig viure em va semblar més una boda que un bateig. El millor amic del pare de la criatura (la que batejaven) era un guàrdia urbà a qui només coneixia de vista. En un poble et quedes amb la cara dels "urbanus". I ells amb la teva. No recordo massa com va anar el bateig, però sí que recordo que la meva relació amb l´"urbanu" durant el bateig va ser breu, però cordial.
L´endemà (el bateig va ser un diumenge), em vaig creuar amb l´"urbano" (de qui no recordo el nom) pel carrer. Fins aleshores, ens haviem creuat moltes vegades, però mai ens haviem saludat. Però vaig pensar que tenint en compte que haviem compartit un bateig-bodrio-boda-o-digues-li-com-vulguis menys de 24 hores abans, almenys havia de fer un moviment de celles d´aquells que fas quan no tens esma per aixecar el braç per saludar. Però vaig cometre l´error d´oblidar-me que portava l´uniforme, i, cony, hi ha policies que no és que siguin gilipolles, és que l´uniforme transmet el gilipollisme. I amb això no vull faltar, eh !! Ara que ningú se m´esveri, però entre els policies, igual que entre molts altres sectors de la població, hi ha gilipolles.
L´"urbano" en qüestió, se m´acosta, em fa el "saludu" aquell que fan quan et paren amb el cotxe, que semblen militars, i em deixa anar: "escolti, vostè és el que aparca el seu cotxe sobre la vorera del carrer X ?". Quan em va dir això jo anava caminant, i es referia a un dia que vaig haver de portar uns paquets en una botiga i vaig aparcar sobre la vorera (una vorera ampla, tot sigui dit, que no molestava els vianants). I d´això ja feia uns dies.
Després d´explicar, mot educadament, el perquè havia "aparcat allà", el tiu em contesta: "doncs procuri no deixar-l´hi més, perquè algun dia s´hi trobarà una denúncia" (la paraula "denúncia", tot i que vol dir el mateix que "multa", sembla que impressioni més).
Després d´aquesta petita conversa, em vaig fer una pregunta: "Què deu tenir aquest uniforme ?". De vegades penso que és l´uniforme el que els fa gilipolles. S´haurien de vestir de pallassos. Potser no ens sentiriem més segurs, però almenys riuríem, ja ho crec si riuríem !!!!

16s comentaris

La política de les companyies aèries

Fa dies que no escric, de fet, fa dies que pràcticament no tinc temps ni de llegir els blocs que visito sovint. Però m´acaba de passar una cosa que em ve de gust explicar. Fa uns dies, vaig escriure un post que deia "cada dia entenc menys coses". Una de les coses que deia que no entenc, és que un bitllet d´avió valgui avui un euro i demà 200.

[@more@]

Vaig escriure aquestes xifres com hagués pogut posar-ne d´altres, això no era l´important. Però el que m´ha passat avui supera la ficció.

Havia de comprar un bitllet d´avió. Generalment, ho faig per internet, i un cop he trobat el vol que vull, truco a l´agència habitual i els dic que vull aquell bitllet. Si el preu és el mateix, faig la reserva amb ells, però de vegades el preu és superior i ells mateixos m´aconsellen reservar-lo per internet.

Quan els he dit el vol que volia, que per internet em costava 740 euros, ells m´han fet una prereserva que m´han enviat per mail i costava 1250 euros. Evidentment, els he dit que ja ho reservaria per internet, però m´han dit (després de comprovar que el que jo els deia era veritat) que trucarien a la companyia per demanar-los com podia ser aquesta diferència de preu. Al cap d´una estona em truquen i em diuen que la companyia diu que la tarifa que jo havia trobat només era disponible per internet. Així que em decideixo a comprar el bitllet, i la meva sorpresa és que valia 1250 euros. No havia passat ni mitja hora.

Després de cagar-me en tot, ho provo en una altra pàgina i allà sí que em sortia el bitllet per 740 euros i posava (quedan 4 plazas). I cagant llets he procedit a comprar-lo, patint perquè mentre feia el procés a aquesta pàgina també se li acudís canviar el preu en un moment. Per sort, he pogut completar la compra.

Curiós com sóc, he tornat a mirar la primera pàgina, i el preu tornava a ser de 740 euros. Ara sí que no entenc res. He tornat a anar a la pàgina on finalment he fet la reserva, i em posava, un altre cop "quedan 4 plazas". A mi a l´escola em van ensenyar que 4 menys 1 fan 3, però es veu que no.

M´he sentit com el protagonista d´aquell anunci d´aire acondicionat (que es para quan detecta que no hi ha ningú) que li diu al psicòleg "doctor, no soy nadie", i quan el doctor surt de la consulta es para l´aire acondicionat. Però almenys ja tinc el bitllet a un preu raonable.

11s comentaris

Aquest és el teu concepte de felicitat ?

Jo puc afirmar amb rotunditat que sóc feliç. Com tothom, he passat èpoques millors i pitjors. El que no puc entendre és que tu afirmis que ets feliç quan saps perfectament que per culpa teva, la teva mare, sí la mare que et va parir, la que encara, als teus més de trenta anys et renta els calçotets i et manté, malgrat que tens una feina ben pagada, doncs, com et deia, ja deus saber que per culpa teva, els teus germans li han hagut de deixar calés perquè sovint li costa arribar a final de mes i tu encara no li has tornat els calés que et va deixar[@more@]

I malgrat tot encara tens l´estómac de convidar a tota la familia a la teva gran casa (encara que no sigui teva, que és de la teva dona i la teva sogra, malgrat que vacil.lis que és casa teva) i ensenyar-los els mobles que t´han costat un ull de la cara, i la tele de plasma que t´ha costat ves a saber quan, mentres la teva germana ha de demanar un crèdit per afrontar un pagament amb el seu marit (sí, el teu ex-millor amic i ara cunyat), a qui li deus calés de quan vivieu junts, perquè tu, pobret, no tenies calés per pagar el lloguer i ell va anar pagant amb la condició que quan a tu t´anessin millor les coses li tornaries la meitat. I que quan ell va decidir anar a viure amb ta germana, amb el que li costava dir-te que ho sentia molt però que haurieu de deixar el pis perquè ell ja tenia on anar a viure amb ella , tu, amb tota la teva "jeta", li vas deixar anar "buenu, ja m´hi quedo jo al pis". Tu que no podies pagar la meitat del pis mentre estaves amb ell resulta que de cop i volta podies pagar el lloger tot solet. Tu, que has viscut de la mare fins que has pogut, i després de l´ex-millor-amic-ara-cunyat fins que has pogut, i després del teu germà fins que has pogut, i després del teu pare fins que has pogut, tu creus que al teu sogre també el podràs enganyar ? Tu creus que per haver fotut un braguetassu ja tens la vida solucionada ? A tu no t´han ensenyat que en aquesta vida, per viure bé, un s´ho ha de currar ? O, com a màxim, com diria l´amic Karbeis, fer-te socialista ?
La teva familia, fins ara, ha callat, no t´ha volgut humiliar davant la teva futura dona. Ella no sap els calés que deus, no sap que tens pressa per casar-te abans que el seu pare es jubili perquè saps que els seus companys de feina us deixaran un paston com ja van deixar quan es va casar l´altra filla. Però ves en compte, que no sempre les coses et poden sortir bé. La teva familia és la teva familia, i t´ha protegit, però quan la teva familia política sàpiga de quin peu calces, se t´haurà acabat el xollu i no et quedarà res, ni mega-casa, ni amics i, si m´apures, ni familia. Com a màxim la teva mare et continuarà rentant els calçotets i serà de l´única mamella que podràs mamar, encara que no ragi tant com t´agradaria.

26s comentaris