La meva experiència amb Intervida

Fa força anys, vaig decidir apadrinar un nen (en aquest cas, una nena) mitjançant la Funcació Intervida. Gairebé no ho he dit a ningú i fins i tot ho sap molt poca gent del meu entorn. Cadascú és lliure de fer amb els seus calés el que vulgui i trobo totalment innecessari que un vagi pregonant la seva solidaritat només per voler quedar bé. Però he volgut compartir en aquest modest (i cada vegada més) bloc la meva experiència per tot el que s´ha comentat de la Fundació Intervida en els últims mesos.

[@more@]Fa dos anys vaig decidir que aquest estiu visitaria la nena que tinc apadrinada a Bolivia i l´organització que té Intervida en aquest país. Vaig decidir fer-ho aquest any perquè l´any passat tenia altres plans. Quan aquest any van començar a haver-hi rumors sobre els desviaments de fons dels apadrinaments d´Intervida cap a empreses que tenien ànim de lucre, vaig estar temptat de donar de baixa el meu apadrinament. De fet, sino hagués tingut previst aquest viatge probablement ho hagués fet abans de l´estiu, però vaig preferir esperar a fer el viatge i després decidir. No tinc ni idea com funcionen aquests tipus d´organitzacions i si en el seu dia em vaig decantar per Intervida va ser pel seu prestigi. Un cop he tornat del viatge, tinc molt clar que continuaré amb l´apadrinament. Va ser una experiència meravellosa. Vaig poder visitar l´organització, les escoles, les obres d´ampliació d´una altra escola, el forn de pa on fabriquen el pa per 75.000 nens, el consultori mèdic, el centre cultural… Vaig estar parlant amb una mestra de l´escola, amb una doctora del centre mèdic, amb la responsable del centre cultural, amb el director de l´organització a La Paz…Realment estan fent una gran feina i els diners dels apadrinament estan millorant la qualitat de vida de molts nens sense mitjants. Després de visitar tots aquests llocs em van portar a casa de la nena, on m´esperava tota la familia que estava avisada de feia dies. El lloc on vivien feia fresa, tot i que tampoc considero que siguin menys feliços que nosaltres. Els seus valors no tenen res a veure amb els nostres i el fet de tenir un plat a taula ja té molt valor per ells. Va ser una experiència emocionant, tant per mi com per ella i la seva familia. Tot plegat em va fer decidir continuar amb l´apadrinament. L´aportació del padrins fa que 75.000 nens, només a la zona de La Paz, puguin tenir una vida una mica millor. Només per això ja val la pena, malgrat que això comporti que algunes persones s´enriqueixin amb alguns d´aquests diners. No em vull allargar amb el sentiment que em desperten aquests energúmens perquè és un tema que em dol, i molt. Si enriquir-te il.lícitament amb diners que no són teus ja ho trobo denigrant, no trobo cap paraula per definir la gent que s´enriqueix amb diners que han de ser destinats a que milers de nens tinguin una vida millor.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La meva experiència amb Intervida

  1. Farlopa diu:

    Quina alegria tornar a veure un post teu, jo ja ho sabia que erets un sentimental, tremendo, clar que si, mentres al mon hi hagi gent com tu, anirem una mica millor si senyor !!! Bentornat !!!

  2. sulpertu diu:

    Gràcies, Farlopa. A veure si tinc estonetes lliures més sovint per seguir escrivint

Els comentaris estan tancats.