Cada cop entenc menys coses

Hi ha moltes coses que no arribo a entendre. Que per molt que m´hi esforci no m´entren al cap. Que per molta empatia que un tingui, no hi troba explicació. De vegades em dona la sensació que no sóc d´aquest món.

No entenc:

[@more@]

– Que el Sevilla sigui el primer equip en una classificació mundial de clubs (el segon és el Barça)
– Que el govern vulgui imposar la paritat de sexes en els consells d´administració de les empreses i en les llistes electorals (d´aquesta manera impera abans el sexe de les persones que les seves qualitats)
– Que la Gemminola s´hagi vist obligada a aturar el seu bloc (espero que sigui momentàniament i tornis aviat, maca)
– Que detinguin al capullo de Jerez per intentar cremar una nena de 20 mesos després de barallar-se amb el seu pare, i que més endavant l´àvia de la nena, que havia posat la denúncia, digui que no era veritat.
– Que el Manu Sanchez, un "periodista" d´esports, compari el fet que hagin hagut d´amputar la cama al Darío Silva amb el fet que el Raul no vagi convocat amb la selecció espanyola
– Que el seleccionador català digui que el Raul Tamudo no ha estat convocat per la selecció per motius tàctics (quan tothom sap que no hi vol jugar)
– Que l´eslògan dels socialistes sigui "ara és l´hora dels catalans" (i fins ara, de qui era hora ?)
– Que foti aquesta calor al mes d´octubre
– Que els mitjans de comunicació parlin tant d´un partit sense representació parlamantària (Ciutadans) quan hi ha un fotimer de partits sense representació que no surten enlloc.
– Que el sou del president del govern sigui deu vegades inferior que el de qualsevol jugador mitjanet de primera divisió
– Que, com dic en el post anterior, el Julian Muñoz sigui la persona més popular d´Espanya
– Que en un partit de la selecció catalana no es pugui convocar als jugadors de segona divisió (perquè tenen partit de lliga) ni els que són cridats per l´espanyola
– Que el Francesc Rosés encara estigui retransmetent la Formula 1
– Que, després de només dues jornades, hagin destituit a l´entrenador del Lleida de basquet.
– Que l´Associació de Víctimes del Terrorisme estigui tan polititzada i el PP se l´hagi apropiat.
– Que una companyia aèrea tingui els passatgers durant 6 hores dins l´avió abans d´enlairar-se.
– Que un bitllet d´avió valgui avui un euro i demà dos-cents.
– Que 6000 menors d´edat consumeixin cocaina cada dia.
– Que algú que et deu calés et vacil.li del que s´acaba de comprar.
– Que algú que té la dona prenyada et vacil.li de la tia que s´acaba de follar
En fi…hi ha tantes coses que no entenc…que no acabaria mai.



17s comentaris

L´home més popular d´Espanya. Té collons la cosa

Segons un estudi de l´Institut Gallup (no sé qui collons ha pagat aquest estudi, espero que no sigui amb diners públics perquè ja seria la hòstia), la persona més popular d´Espanya és en Julian Muñoz.

El ranking es completa de la següent manera:

[@more@]

2- Isabel Pantoja

3- José Luis Rodriguez Zapatero

4- Fernando Alonso

5- Rocío Jurado

6- Mariano Rajoy

Com diria l´Avi, redeu, quin pais !!!!



29s comentaris

Visca l´amor (amb permís d´en Farlopa)

En Farlopa va escriure un post fa poc amb aquest títol, i com que ja fa dies que vaig pensar que parlaria del que parlaré en aquest post, m´he permès el luxe de robar-li el títol (ja em perdonaràs, company).

Crec que en algun post ja havia deixat anar que sóc solter. Bé, en realitat fins fa poquet era solter o separat, segons com es miri. Abans de crear el post ja ho vaig comentar en el bloc d´en Karbeis. Quan una parella que han conviscut però no s´han casat se separen, passen a ser solters o separats ?
Si dic que sóc solter, la gent s´extranya que a la meva edat estigui solter.
Si dic que sóc separat, la gent em pregunta "ah, però estaves casat?". Bé, el cas és que em vaig separar abans de casar-me i de tenir fills, però ara això no ve al cas perquè…sembla que torno a abandonar la solteria.

[@more@]Després de gairebé tres anys d´haver patit una separació força dolorosa, durant tot aquest temps no considerava que estigués preparat per afrontar una altra relació. Amb les noies que he conegut, potser perquè no m´han fet el pes o potser perquè inconscientment jo rebutjava qualsevol compromís, no
hem arribat enlloc.

Fa uns mesos vaig topar amb una mossa que ja coneixia d´abans, tot i que mai haviem intimat massa, la Gabriela. Vam començar a quedar molt de tant en tant. El que en principi era un "rollete" s´ha anat convertint en trobades més freqüents i amb ganes, per part dels dos, de fer coses junts. I la veritat és que em ve molt de gust fer coses amb ella. Ens hem deixat portar i ja hem fet un pas que considero molt important: he conegut els seus fills, el gran, la nena i el peque, de nou, set i tres anys, respectivament.

Aquest estiu hem passat alguns dies sols, quan els nens eren amb el pare, i d´altres tots junts. No cauré en el tòpic de dir que me´ls estimo com si fossin fills meus (entre d´altres coses perquè ja tenen un pare), però sí, me´ls estimo. I a ella també, hi estic molt a gust. Va arribar a Catalunya als 17 anys, parla un català que ja li agradaria al possible futur President (esperem que no), de fet, el català fa temps que ha passat a ser la seva llengua, la que utilitza amb tothom (inclosos els fills) fins i tot quan se li dirigeixien en castellà, que és la seva llengua materna (és argentina).
Això sí que és estar arrelat, collons !!!!

Tenia ganes de comentar-ho perquè, espero, la Gabi serà companya de moltes batalletes que explicaré en els posts a partir d´ara. Que macu és l´amor !!!



24s comentaris

L´hotel, l´Alberto, la Mari Carmen i altres anècdotes de Shanghai

Com ja vaig dir en el post anterior, de la meva breu estada a Shanghai, he tornat amb unes cagarrines de tres parells de collons (ara ja bastant superades), i amb un fort refredat que encara arrossego.
Tot i ser un viatge breu, i per feina, he pogut fer més turisme que res més. De feina, res, quatre o cinc horetes, visitant una fira i la resta visitar la ciutat i algun poble del voltant.

[@more@]

Coses curioses que he vist:
– Els xinesos copien màquines dels americans i els europeus sense cap mirament, ells mateixos ho reconeixen. El més curiós de tot, és que tot i ser una marca diferent, moltes vegades el model es diu igual que la màquina que han copiat, i amb preus rebentats.
– Condueixen fatal. Jo, que sóc patidor de mena quan no condueixo (molt poques vegades vaig d´acompanyant), ho vaig passar molt malament, tant amb els taxis com amb els busos.
– Els taxis són molt econòmics, com tot, vaja. Per fer un trajecte de deu quilòmetres et cobraven menys tres euros (30 yuans o com s´escrigui. Els espanyols n´hi deien juanes).
– Hi ha més rascacels que a qualsevol ciutat nordamericana.
– Vam anar a visitar una ciutat a 50 km. de Shanghai, i el tiu del bus no es movia del tercer carril de l´autopista. Tothom avançava per la dreta i fins i tot fan servir amb tota la tranquilitat del món el marge dret (allà no tenen carnet amb punts, suposo)
– En aquesta ciutat les condicions higièniques eren deplorables. Els restaurants ho rentaven tot en un riu fastigós (evidentment, no vaig tenir collons de menjar allà).
– Tenen costum de tocar la botzina cada dos per tres sense motiu, i acabes amb un mal de cap de la hòstia.
– Els xinesos, a part de la descripció física que ja vaig fer en l´altre post, són molt tímids, vergonyosos, crec que tenen complexe d´inferioritat.
– Allà no hi ha classe mitjana, ens van explicar que una secretària de direcció amb un bon currículum cobra 240 euros al mes.
A part d´aquestes patites particularitats dels costums d´aquella gent, em va sorprendre força el servei de l´hotel. D´entrada, crec que hi treballa massa gent (es nota que la ma d´obra és barata), però estan molt poc formats. Els treballadors eren molt joves (encara que això fa de mal dir, perquè amb el seu físic de vegades es fa difícil endevinar l´edat).
L´hotel estava molt bé, molt net. Els preus, res a veure amb els de fora al carrer, si fa o no fa els preus eren com els d´aquí. Però el servei era molt millorable.
Allà vam coincidir 15 espanyols, 5 catalans i dos andorrans, que vam viatjar tots pel mateix motiu i vam fer les excursions i algunes visites junts.
L´última nit, a sopar, vam coincidir al restaurant de l´hotel un matrimoni madrileny amb el seu fill d´uns 30 anys, un matrimoni gallec, dos cunyats també gallecs, i dos matrimonis més andalusos i jo. Vam sopar tots junts. Quan ens trobavem tres o quatre, sempre n´hi havia algun que pagava, però essent tants, vam deixar clar que cadascú es pagaria lo seu. Deixant de banda que es van equivocar força a l´hora de portar el menjar, el més curiós de tot és que vam demanar una ampolla de vi a repartir entre els dos cunyats gallecs i jo. Al cap d´una estona, es va acostar una cambrera, amb un anglès que costava entendre (en general el parlen bastant malament, i es parla molt menys l´anglès del que em pensava), per demanar-nos qui pagaria el vi. El Davizzzz (el nanu madrileny) va dir, amb bon criteri, que ho parlariem i després ja li diriem. Veient que la tia no marxava fins que no tingués clar qui pagava la puta ampolla de vi, li vaig dir "saps què, porta´n un altra i en carregues una a cada habitació".
De tots els que sopavem, jo ja coneixia els dos cunyats gallecs, el matrimoni gallec i els madrilenys. Amb aquests últims és amb qui vaig anar a sopar els altres dies. La dona, la Meli (crec que es diu Emiliana) no la coneixia, però a l´Alberto i al Davizzzz, el fill, ja haviem coincidit en altres viatges.
L´Alberto és tot un personatge. És un tiu del que pots aprendre escoltant-lo. Té entre 55 i 60 anys, vesteix força elegant i parla igualet igualet que l´Arturo Fernandez, però encara més xulo. Té diverses empreses, més de 1500 treballadors, és militant del PP, ex-regidor en un ajuntament de la Comunidaz de Madriz, anti-socialista a més no poder, admirador del Pujol, però força anticatalà. A mi sempre em diu "tu naciste en el lugar equivocado. Es que no puedo con los catalanes, tu eres al único que trago, tu y dos más". Quan parlem de política, només ens posem d´acord quan ens caguem amb els socialistes, però el tema Catalunya el tenim força prohibit, encara que posar a parir el tripartit ho hem fet molts cops (de tota manera, confesso que mai m´he atrevit a dir-li que vaig cometre el greu error de votar ERC a les últimes eleccions).
L´Alberto és molt extravertit, i sempre explica les batalletes dels viatges, on normalment hi anava amb el fill, però sense la dona. En un moment donat, la Meli va anar al lavabo, i la Mari Carmen (la gallega), que acabava de conèixer a l´Alberto, li va deixar anar "oye, Alberto, no deberías explicar lo bien que te lo pasas en los viajes que has hecho sin tu mujer". Ell, molt prudent i sense ànim de crear polèmica, li va contestar "si no pasa nada, mujer, también venía el chaval (el davizzzz)", i ella li va contestar "bueno, nada, no me hagas caso, es que soy muy celosa". La cosa va acabar aquí, i com que era l´última nit ja no vaig tenir ocasió de parlar més amb l´Alberto, però m´hagués agradat sentir què deia de la Mari Carmen.
Perquè m´entengueu, els que també seguiu el bloc de l´Avi, la Mari Carmen i l´Alvaro (el marit), són com els consogres de l´Avi (que evidentment, no els conec, però ja els hi he posat cara (i cos, sobretot a ella)).
Mentre sopavem en un restaurant xinès, l´Alberto em va dir "yo soy de derechas porque me gusta vivir bien. A quien no le gusta vivir bien? A los de izquierdas también les gusta vivir bien, no me jodas". I, cony, trobo que té rao. Que no li agrada viure bé, al Montilla ? I que no viu bé, el "pájaru" ?

13s comentaris

Shanghai. No està malament

Fa dies que no escric perquè he estat de viatge a Shanghai. Un viatge llampec, i una pallissa de viatge (12 hores des de Milano), però ha valgut la pena. Ara, jo no hi podria viure, allà. Pel carrer només t´ofereixen rellotges de marca falsos (te n´arriben a oferir 6 per 10 euros) de dia, i putes de nit (d´això ja no sé els preus)

[@more@]

Deixant de banda que fan patir molt quan condueixen, el que més m´ha sorprès és el físic dels xinesos. No tenen massa pèl (no he vist ningú amb barba), no hi ha grassos ni calbs (quin contrast, aquí hi ha molts peluts sense un pèl al cap i ells, al revés).

I ja em perdonareu que deixi el post aquí, perquè els pocs dies que he estat allà m´han deixat un constipat de collons i unes cagarrines que m´estic rumiant si fotre´m una cadira amb water incorporat al despatx.

17s comentaris

La tele no és el mateix que la ràdio

Hi ha gent que serveix per algunes coses i per d´altres és un autèntic inútil. Jo sóc un d´ells. Però ho sé, i en sóc conscient. Per tant, no em ficaré a fer coses que no en tinc ni idea. No detallaré totes les activitats per les quals sóc un inútil, perquè no acabaria mai, però, repeteixo, el més important és ser conscient de les teves limitacions i no ficar-te allà on la pots cagar.

[@more@]

Hi ha gent que fa ràdio, i que no l´haurien de deixar mai, la ràdio. Periodistes que t´agrada escoltar-los, però que quan els veus per la caixa tonta no t´entren. I és que no és el mateix. Sempre havia tingut per costum escoltar Catalunya Ràdio, però des de fa un temps ho vaig alternant amb Rac1, segons l´hora que sigui. I n´hi ha un d´aquesta casa, que quan el veig per la tele he de canviar de canal, i en canvi no em fa res escoltar-lo per la ràdio. És el Toni Clapés. Potser és que els programes que ha presentat per televisió eren infumables, no ho sé, però és un tiu que per la tele no el suporto. Però n´hi ha d´altres que trobo que a la ràdio se´n surten prou bé i a la tele no: Xavier Grasset, Joan Bosch, Jordi Basté, Xavier Bosch (a la tele només l´he vist en tertúlies, però…no, em sembla que no), Llucià Ferrer…fins i tot m´atreveria a dir que el Gabilondo, però a la tele només l´he vist una estoneta i no m´atreveixo a opinar tan lliurement.

L´Antoni Bassas és un cas a part. Hi ha alguns periodistes que temps enrera m´havien agradat i ara no tant, i ell n´és un. Ara ja fa temps que no l´escolto, però no fa gaire va sortir a no sé quin programa d´esports per la tele a fer de tertulià, i em sembla que no he conegut mai un tiu que s´escolti tant quan parla.

I per una altra banda tampoc entenc que es fotin a fer de presentadors alguns actors/actrius o cantants. El Pep Cruz, un actor que a mi m´agrada molt, no em feia gens de gràcia quan presentava no sé quin programa d´humor. També hi ha el cas de la Montse Guallar, l´Àngels Gonyalons, l´Alex Casanovas, i més recentment l´Alex i la Roser amb el Cantamania.

Coneixeu més casos de bons professionals radiofònics que davant la càmera perden ? I actors/actrius i cantants que intenten fer de presentadors i no se´n surten ?

23s comentaris

Pero tu piensas en catalan ?

Ja he comentat en algun altre post que he viatjat força per Espanya i m´he trobat en situacions curioses. No sóc anti-espanyol, només sóc un català que se sent català i no se sent espanyol. Com tampoc sóc anti-italià, ni anti-marroquí, ni anti-americà, ni anti-argentí, ni anti-suec, ni anti-xinès, ni anti-luxemburguès… Sóc anti-gilipolles, i això inclou ciutadans de totes les nacionalitats, inclosa la catalana.

[@more@]

Per Espanya m´he trobat amb gent de molts tipus, generalment m´he sentit ben tractat, però el concepte que tenen dels catalans segons quin segment de la població és per llogar-hi cadires (per no dir per cagar-s´hi). Intentar explicar-li a un espanyol el meu sentiment català és com intentar vendre una nevera a un esquimal. Però la seva imbecilitat arriba fins l´extrem que no poden entendre com una persona, segons ells, espanyola, pensa en català. Poden arribar a entendre que el parlis, però no que hi pensis. I això m´ha passat amb un alt funcionari (*), director d´una residència d´avis a Miranda de Ebro, que tot i que són a tocar d´Euskadi (crec que hi ha menys de deu quilòmetres fins a Gasteiz), formen part de la España profunda.

En una xerrada informal, prenent un cafè, amb més gent d´allà (molta gent que treballa a Miranda de Ebro viu a Gasteiz, però vaja, no són bascos ni res, són “espanyols residents a Euskadi”, no m´extranya que l´alcalde sigui del PP), el senyor director em deixa anar:

Oye, pero tu piensas en catalan ?

Pues claro, yo soy catalan y el catalan es mi lengua materna.

Ya, cuando estás con tu familia es normal, pero ahora que estás con nosotros hablando castellano también piensas en catalan?

(I tant, ara mateix estic pensant que ets un gilipolles i ho estic pensant en català). Pues claro, yo siempre pienso en catalan.

O sea que cuando tu hablas castellano primero piensas en catalan, lo traduces y luego lo dices en castellano ?

(Quan parlo no penso, capullu). No, esto no, porque tengo un dominio del castellano lo suficientemente fluido como no tener que traducir mentalmente, pero yo nunca pienso en castellano.

Pero yo, si tengo que hablar inglés, primero lo pienso en castellano y luego lo traduzco

(Si tinguessis una mica més de nivell això no et passaria, gamarús). Bueno, porque yo tengo una fluidez con el castellano que posiblemente tu no tienes con el inglés

Tu hablas inglés ?

Si

Tu cuando hablas inglés primero piensas en catalan y luego traduces y lo dices en inglés ?

(doncs no, però ara dir-te això farà lleig perquè t´estaré dient que tinc un millor nivell d´anglès que tu). Bueno, depende, generalmente no, pero si tengo que decir alguna frase que me cuesta más, pues si.

(*) Que ningú em malinterpreti, aquest tiu era funcionari com podria ser director d´una residència privada. El tema no té res a veure amb la seva capacitat professional. Prefereixo aclarir-ho després dels últims posts que he dedicat als funcionaris

17s comentaris

Infraccions cíviques

D´entrada diré que com a conductor, em considero més prudent que més de la meitat dels conductors. Però a part d´això, a la carretera no n´hi ha prou amb ser prudent (que és important, el més important), també cal ser cívic. Potser un altre dia faré un post sobre la prudència, però avui el vull fer sobre el civisme, que no deixa de ser un element més de la prudència.

Com que tenim la desgràcia que sovint la justícia s´imposa al sentit comú, les infraccions cíviques són sancionables i les accions incíviques no. Avui prefereixo parlar de les infraccions cíviques. Les accions incíviques les deixo per un altre post, preferentment quan m´hi acabi de trobar, que estaré de més mala llet.[@more@]

Segons el meu humil parer, les infraccions cíviques són:

Aparcar en doble fila:

Si aparquem en doble fila en un carrer estret, per anar al bar a fotre´ns un quinto, i fins que no sentim sonar els clàxons no sortim, això és incivisme, per tant, s´ha de sancionar.

Si aparquem en doble fila quan anem a comprar el menjar (jo ho faig cada dia quan vaig a dinar a casa), sense tallar cap carril, i veient el cotxe de manera que si molestes als que estan aparcats no s´han d´esperar, això és una infracció del codi de circulació que dona molt pel cul, clarament. A mi no m´han multat, perquè, entre d´altres coses, els mossos també van a comprar-hi el menjar i cada dia el deixen darrera el meu.

Saltar-se un stop:

Aquest és un terme que sona fort. Hòstia, s´ha saltat un stop!!. Hi ha stops, i stops. Jo penso que hi ha un tipus de stop que s´hauria d´eliminar per facilitar la circulació. Quan tu has de trencar a l´esquerra, i te´n venen de cara, normalment hi tens un stop. En carreteres de molt tràfic, si enlloc d´haver-hi un stop hi hagués un “cediu el pas”( el que antigament (i no tant antiga) es deia zedalpaso)), evitaria que haguessis de parar, tornar a posar primera, i tornar a arrencar, maniobra que, no cal dir-ho, a segons quin colectiu de gent li suposa força temps, i li torna a venir una filera de cotxes i camions tan seguit que no pot arrencar fins que està tan colapsat que els que venien de cara estan gairebé parats, i sempre hi ha algú que li fa llumps perquè passi. I el que trobo denigrant, és que la policia local (això jo ho he vist, però per sort no ho he patit), es foti a l´altre banda, de manera que quan comets l´infracció, perquè no has parat, et paren per multar-te per fer un zedalpaso on hauria d´haver-hi un zedalpaso i hi ha un stop. En fi, la policia local (de diferents pobles)… mereix un post.

Aparcar en un pas de vianants:

Aquesta és una infracció que jo trobo força insolidària. Però tu pots ocupar una petita superfície d´un pas de vianants (el que antigament, (i no tant antiga) es deia pasdepeatons) i no molestes a ningú. Doncs per això, a mi m´han multat dues vegades, i en una d´elles se me´l va endur la puta grua. Va ser al Port Olímpic, ja fa uns quants anys (tants com 9 sino recordo malament). Estava tot ple, els parkings plens, era impossible aparcar, hi havia cotxes veritablement mal aparcats. Quan vaig veure un forat, vaig veure la llum. Tenia un petit inconvenient, aixafava uns centímetres (no m´atreviria a dir quants, però no molestava gens ni mica, els peatons podien passar, i si hi havia rampa per minúsvàlids (que no ho recordo), segur que no li hagués deixat, perquè això és un cosa que tinc sagrada). Jo, com tothom, cometo petites infraccions, però tocar els collons procuro fer-ho lo mínim. Doncs se me´l va endur, la grua. Sincerament, m´ho vaig agafar amb filosofia. Quan vaig veure que el cotxe no hi era, li vaig dir a la noia amb qui anava “noia, ens ho agafem amb filosofia, no tenim cap pressa, anem xino xano al dipòsit i de tant en tant pararem en algun bar, què et sembla ?”. I li va semblar bé. Si en el moment que veus que el cotxe no hi és, ets capaç d´assimilar que hauràs de gastar-te un paston en taxi (si el trobes), o fotre´t una caminada de tres parells de collons, a part del paston per treure el cotxe, i a part del paston que t´arribarà després amb la multa, si això ets capaç d´assimilar-ho en un moment, com que per molt que et cabregis això no ho podràs evitar, agafa´t-ho amb filosofia.

Quan vaig anar a recollir el cotxe vaig prometre´m que mai sortiria amb una tia que estigués treballant a la guixeta del dipòsit de vehicles. Quina mala folla que es respira !! Allà tothom insultant, cridant…i la pobra tia, aguantant. No es pot acabar bé, treballant en un lloc com aquest…

L´altre pas de vianants on em van multar va ser fet amb molta mala folla. També ocupava només un tros del pas de vianants, era davant d´una oficina de la caixa, controlant jo el cotxe des de dins (no perquè molestés, sino perquè ja coneixia com les gastava la policia local d´aquell poble), i quan surto em trobo la multa. Jo crec que el fill de puta que me la va posar, la va posar d´amagat, i llavors va passar un moment per allà i va aprofitar que jo estava distret per deixar la multa i desaparèixer.

Aparcar en un gual:

Aquest és un tema que no acabo d´entendre del tot. Ja sé que hi ha gent que dirà que si tens un gual és perquè no hi aparqui ningú i per tant no hi pots aparcar ni tu, en el teu gual. Legalment, tinc entès (tot i que no n´estic segur), és així. Però jo em pregunto, a veure, si tu tens un gual, on només hi tanques el teu cotxe, a qui molestes si hi aparques tu ? És curiós. Tu no pots aparcar en un espai perquè en aquell espai hi ha un tiu que ha pagat un impost perquè pugui entrar i sortir el seu cotxe, i resulta que el tiu que ho ha pagat ets tu. Jo ara això no ho puc fer perquè en el meu parking hi ha les places dels altres veïns del bloc, però crec que el que té un gual individual té tot el dret de poder-hi aparcar.

L´altre dia comentava en un altre bloc, que nosaltres teníem moltes coses per aprendre. Això ho deia arran d´un comentari de´n Karbeis, que deia que es trobava que a les rondes de Barcelona, alguns automovilistes no facilitaven la circulació als motoristes. L´any passat vaig haver d´anar a Paris per feina. Generalment, sino és molt lluny, sempre prefereixo viatjar en cotxe. Circulant per les rondes de Paris (les perifèriques, em sembla que n´hi diuen), vaig descobrir que allà els cotxes del carril de l´esquerra, i els del carril del costat, creaven un carril per motos. Els de l´esquerra circulaven més per l´esquerra, i els de la dreta més per la dreta. Així de simple. I les motos passaven pel mig tranquilament, amb el seu carril. Si n´hem d´aprendre, de coses !!

En fi, que si tothom fos una mica més cívic, aquest món aniria molt millor.

15s comentaris

Sexe blog follar

Hi ha una persona que posant aquestes tres paraules al cercador del google ha anat a parar al meu bloc. Remenant per la meva pàgina, he anat a mirar allà on posa referències, que és on veus d´on provenen les teves visites, i m´he trobat amb això. He clicat, i efectivament, si poses aquestes tres paraules, hi ha 201.000 referències, i la meva pàgina està a la pàgina 21 del google (és a dir, entre la 201 i la 210). La meva pregunta és: què buscava exactament aquesta persona ?

[@more@]

Està clar que el meu bloc no és de contingut sexual, però això no vol dir que aquestes paraules no hi tinguin cabuda. No tinc per costum remenar per les pàgines sexuals, i si ho fes, sincerament, no sabria quines paraules posar al buscador. La persona que buscava ves-a-saber-què, deuria fotre estona que buscava, perquè jo, quan busco alguna cosa al google, em sembla que no he arribat mai a la pàgina 21. I a més, ha entrat al bloc, o sigui que si ha entrat a totes les pàgines que s´ha trobat, ha entrat a més de dues-centes pàgines. I suposo que queda clar amb el que es veu des del google, que aquí no hi trobaria el que buscava.

No sé com deu ser la persona en qüestió. Serà noi, serà noia ? Tindrà ja una edat ? Serà jove ? Treballa ? Està a l´atur ? Estudia ?… No ho sé, se m´acudeixen moltes preguntes sense resposta.

L´única conclusió que n´he tret és que és català/na i que va calent/a. Vaja, com jo, jeje

21s comentaris

Una altra de funcionaris…

Bé, espero que els meus amics funcionaris no se m´enfadin ara que m´estic aficionant a posar-los a parir. Tinc amics funcionaris que són bona gent (sino no serien amics meus) i, suposo, que són competents, perquè segur que n´hi ha. Jo, no n´he ensopegat mai cap, però estic segur que n´hi ha.

[@more@]

El que explico en aquest post em va passar al Registre Civil.

Com que quan vaig néixer encara estavem en dictadura, els meus pares van haver d´inscriure el meu nom en castellà. Enlloc de Sulpertu, em van haver de posar Sulperto, jeje.

Per tant, durant uns quants anys he portat el DNI amb el nom en castellà. I entra una cosa i l´altra, quan m´havia de renovar el DNI sempre el necessitava urgentment per alguna cosa i no tenia temps d´anar a fer els tràmits per catalanitzar-me el nom (potser sona a excusa, i de fet, potser ho és, perquè tampoc era necessari esperar a que se´m caduqués el DNI per fer els tràmits).

Bé, el cas és que finalment ho vaig fer, vaig assabentar-me de què necessitava, i em vaig dirigir al Registre Civil amb el llibre de familia (que el vaig haver de demanar a ma mare, i collons com està el llibre de fet merda…buenu, potser per això és el llibre de familia…uf, que ja m´estic liant).

Un cop vaig ser allà, mentre m´esperava em vaig llegir un pòster de la Generalitat (sempre que he d´anar a un lloc on sé segur que m´he d´esperar, penso que la propera vegada portaré el diari, però no hi penso mai i sempre em llegeixo tot el que trobo) on explicava què s´havia de fer per catalanitzar el nom, i on detallava tot el que s´havia de portar, per tant de passada em vaig poder assegurar que portava tot el que havia de portar, que ara no recordo què era.

Quan em van fer passar, la funcionària en qüestió, em va dir que faltava no-sé-quin-collons de paper de l´ajuntament on estic empadronat, i jo li dic.

Perdona, però jo he llegit que això que t´he portat és tot el que necessito per fer els tràmits.

On ho has llegit ?

Doncs, entre d´altres llocs, a un pòster que hi ha aquí a fora.

La tia, emprenyada, surt a fora, arrenca el pòster i em diu:

Doncs ja no ho posa.

Em vaig quedar sense paraules. Acte seguit, la tia torna a entrar a les oficines cridant:

Quien ha puesto este poster de ahí fuera ? Que no sabéis que se necesista (el no-sé-quin-collons de paper de l´ajuntament) ?

Allà al Registre Civil la majoria de funcionaris parlen català, però entre ells ho fan en castellà, ves per on.

Total, que no vaig tenir més remei que anar a l´Ajuntament a buscar el collons de paper i tornar al Registre Civil per acabar d´una vegada amb els tràmits. Un matí. Com que els funcionaris ja estan acostumats a perdre el temps, es deuen pensar que per la resta de la població perdre un matí és el més normal del món.

8s comentaris